Un vell puja senda del poble a la muntanya,
I la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
Respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops,
Ni esclatasangs, ni margallons,
Ni figueres de pala, ni una trista sargantana

Un vell puja una senda del poble a la muntanya
I la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
Respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons,
Ni sibarites del cannabis tampoc,
Ara estan fent hores extra per pagar-se l'hipoteca.

Ja fa temps que no plou,
Els cargols ja no pasturen,
I ara que hem de sobreviure,
Som imprevisibles
Colpeja fort.

Un vell puja una senda trencada i derruïda
I com més camina renega de la vida,
I blasfema i se'n recorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes,
Els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen,
I els marges ploren, les pedres ploren.

Tots els pous s'han farcit de sal,
I els diners han canviat de mans,
I els marges ploren i els fills se'n van del poble.

Ho hem gastat tot en la sembra
I ara no podem regar,
I ara que hem de sobreviure
Som imprevisibles
Colpeja fort.

Ens mantindrem fidels a aquest poble,
Ens mantindrem sempre fidels,
Al nostre poble.

Garbell del temps parany a la memòria.
El timó no brota
El desert s'acosta.
Colpeja fort companya
Colpeja.