De vegades el somnis
Viuen la realitat
Ja no em venç si hi ha vida
Que fa res no somnia
Com aquesta nit dolça
D'un agost d'envelats
Pels carrers plens de festa
Que em transporta al passat

Un passat com un barri
De futur sense espills
On van viure els meus avis
On van nàixer els seus fills
Tinc records del meu pare
Quan després del treball
Ens baixàvem a beure
Les orxates d'en vall

Plaça rovira
Vella plaça rovira
Del meu barri de gràcia
I el meu cor adormit
I el meu cor adormit
Plaça rovira
Em batega guspires
D'un foc que ja era cendra
I és lluny aquesta nit

I de nit ens anàvem
Per canviar un poc d'ambient
Fins el bar comulada
El palau d'en climent
On l'essència bevies
De la seva patent
Feia aquell tast dels somnis
Al seu gust del client

La farmàcia d'en pere
I el quiosc deien prou
A tancar que ja arriba
El darrer 39
I el cinema rovira
Va ser un somni guarnit
En charlot fent rialles
Pels grans I els més petits

I al primer son del somni
Quan el temps va partir
El meu pare em deia
Anem a casa a dormir
I en silenci tornàvem
Lentament cap a munt
A la torre dels avis
I tots els seus difunts

I entre el pou I les pedres
Del jardí de massens
La galàxia ens plorava
Pluges de sant llorenç
I el meu pare em parlava
Assenyalant-me el cel
Fes-li abans dels teus somnis
Un petó al teu estel