Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
Viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d'oli I vi.
I una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l'empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu I jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l'eternitat.

I una guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten I passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
El braçalet de maragdes que t'embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots I els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l'eternitat.